L’ Escepticisme

Em pregunto si sóc escèptic i per esbrinar-ho he de revisar el que diuen els escèptics importants: Montaigne, Descartes i  David Hume.

L’ escepticisme en l’ obra de Montaigne. Acudeix molt als classics, Pirró, Plutarc,etc. Dubte i està en  contra del  dogmatisme. Però es pot dir que sigui escèptic? Més aviat és un home perplexe que fuig de problemes i de falses il.lusions. Està entre la incredulitat i la perplexitat  i, si es vol, es podria dir escepticisme però amb reticènces.

L’escepticisme en Descartes. Per a Descartes l’ important és el pensar “cogito” i desprès dubtar. Una mica com Montaigne. En la segona meditació escriu:  Què podré tenir per verdader?  Potser no hi ha res cert en el món?

Aquesta darrera pregunta és la que em porta a afirmar que és un escèptic. També perquè és un seguidor de Duns Scoto i Ockham, citats més amunt i, també, perquè ho afirma Russell. “ Comença  en l’ escepticisme en relació amb els sentits. Puc dubtar de que estic assegut en aquest cadira? ”, diu.

L’ escepticisme d’ Hume. També  mostra un escepticisme moderat malgrat que ell és el major representant de l’ esceptisme i de l’ empirisme. “ El coneixement racional descansa sobre un fonament hipotètic i probable que es sosté sobre un sentiment de creences”, afirma Hume. Manresa, 15/04/2008

 

 

Per què m’ emociono?

No sóc l’amo de les meves emocions. Si que moltes entren pels sentits.  Veig un objecte vell, en qüestió de segons passa al sistema cognitiu. En qüestió de segons és acceptat, rebutjat o em causa emoció. I ric o ploro… m’ho controla el sistema límbíc. A més emoció menys cognició i a més cognició menys emoció.

Però crec que les emocions també venen de dins. Em creua un  senzill pensament i m’ emociona. El que em crida més l’ atenció és la rapidesa… i surt una llagrimeta o una rialla.

Les paraules que em transcorren més són: camió, camí de carro, roure, perdiu… paraules  de la meva infància i, en aquest moment, hi afegiria la paraula escepticisme.