Per què m’ emociono?

No sóc l’amo de les meves emocions. Si que moltes entren pels sentits.  Veig un objecte vell, en qüestió de segons passa al sistema cognitiu. En qüestió de segons és acceptat, rebutjat o em causa emoció. I ric o ploro… m’ho controla el sistema límbíc. A més emoció menys cognició i a més cognició menys emoció.

Però crec que les emocions també venen de dins. Em creua un  senzill pensament i m’ emociona. El que em crida més l’ atenció és la rapidesa… i surt una llagrimeta o una rialla.

Les paraules que em transcorren més són: camió, camí de carro, roure, perdiu… paraules  de la meva infància i, en aquest moment, hi afegiria la paraula escepticisme.