En Adéu a tot això/Robert Graves ens explica/de la guerra una mica//Veié un fat de debó//Preguntant-li per l’ esment/digué:”No fou malaltia/ni un ser viu ni follia/fou un aconteixement/instantani com el foc/imprevist com la visita/i, potser,un entretoc/però queda en la dita/ i persisteix com un mite”//Fou esoperit o trepijoc?//.

SUBJECTIVITAT I OBJECTIVITAT

M’ imagino des d’ una terrassa, al veure  caminar la gent, que porten tots un farcell al cap carregat de prensaments, projectes, mal de caps o alguna alegria. Per què no?

Aquests pensament són objectius o representen l’ objectivitat, són qüestionables

La persona, el subjecte, representa la subjectivitat i és inqüestionable.

Quan, al principi, vaig parlar del camió o del seu  color, la bellesa, etc. d’ aquest, era qüestionable. En canvi la subjectivitat o el subjecte era jo mateix  que el recordava i aquest aspecte resulta  inqüestionable.

Aquest dies es parla de la píndola. Podriem parlar del fet i el valor. El fet és que es permet la píndola a partir dels 16 anys. El valor seria un plus afegit o una descripció del fet expressat que dependria de cadascú. O sigui, subjectivitat o objectivitat.